Beekeepers in Glostrup
Beekeepers in Glostrup és una peça de vídeo sensorial en la qual Viggo, l’apicultor sènior de l’Associació d’Apicultors de Copenhaguen (KABF), ofereix un espectacle íntim d’unió amb les seves abelles. La interacció de Viggo amb les seves abelles fa que l’aura de por i perill imminent que comunament envolta aquests insectes s’esvaeixi. Viggo sembla rendir-se a la potencial picada de les abelles expressant així el delit intern de ser apicultor. Filmat en un fred diumenge d’estiu la resta dels apicultors de l’associació observen la peculiar interacció de Viggo amb rusc. Un espectacle còmic, delicat i pertorbador al mateix temps.
Filmat a 96 fotogrames per segon, la peça porta l’estil de documentació vérité a un terreny més psicològic. La càmera lenta acompanyada de les gairebé ultrasòniques textures sonores ens empeny cap a dins, cap a la rusc, cap a la memòria soterrada.
El so vibrant de les abelles està gravat amb un micròfon de contacte col·locat sobre un dels bresques dins del rusc. El registrat és la documentació audible de les vibracions de les abelles mentre xoquen amb la superfície de la cera. Aquest parpelleig sonor resulta visceral un cop amplificat. És el producte del moviment de les diminutes ales i potes de les abelles i de les vibracions intermitents que viatgen a través de la cera. Vibracions que es fonen amb el so cruixent de la cançó ancestral que està per sonar i amb el parpellejant gra de la imatge.
La cançó, Home Sweet Home, està embolicada en un mantell de soroll analògic que ens transporta a un temps llunyà. És una de les gravacions més velles mai fetes. Va ser registrada a Dinamarca a finals del segle XIX i pertany a l’arxiu sonor de la Col·lecció Ruben de la Biblioteca Reial de Dinamarca. La cançó, de la qual la seva interpreti es desconeix, va ser gravada en cilindre de cera amb el primer fonògraf portat a Dinamarca. Aquest format d’enregistrament, desaparegut ja, era el més popular en l’època. Les vibracions del so, de la veu i el piano en aquest cas, són registrades sobre el cilindre en forma d’esquerdes. D’aquesta manera la cançó queda atrapada a la cera i embolicada en una textura de soroll que ens recorda al so de l’interior del rusc. Una mena de gra sonor que evoca un temps de nostàlgia familiar. Un delit amb fibló.
